A Pollença ens sentim totalment identificats amb aquest gall, és el nostre símbol, i el veureu reflectit de manera constant. La font del gall és un dels nostres monuments més preuats ja que per a nosaltres té molts de significats.

La senyera pollencina també té un origen històric perfectament documentat. El 1542 es confeccionà una bandera, a requeriment de mossèn Pere Desbrull el capità d’armes de la vila, que portava els colors negre i vermell. Aquesta havia de servir per identificar la milícia pollencina durant el combat. Amb el pas del temps no només no va caure en l’oblit com a la majoria d’altres pobles de Mallorca, sinó que passà a identificar el municipi de Pollença. Avui, la senyera negra i vermella presideix les principals institucions de la vila i és present en els actes més importants.

El topònim de Pollença deriva amb tota seguretat de Pol.lentia, la ciutat romana que fundà Quint Cecili Metel el 123 a. C. molt prop de l’actual Alcúdia. El seu origen és, per tant, llatí i significa polent, poderós. En època musulmana prendria la forma de Bulânsa o Bullansa, que es catalanitzaria després de la conquesta de Jaume I, adoptant la forma actual.

L'escut de Pollença podria ser encara més antic que la mateixa bandera. Hi ha autors que assenyalen que des del segle XV figura, amb diversitat d'interpretacions, en multitud de documents oficials i en diverses indumentàries, com és una casulla gòtica del temple parroquial. L'escut és present en un mur del replà de les escalonades que condueixen a l'església de Montision; es tracta d'un baix relleu col.locat el 19 de maig de 1714. I sota l'arc del portal principal de l'església parroquial, un dels àngels que acompanya la Mare de Déu porta un escut de Pollença, mentre l'altre porta la creu de Malta, simbolitzant els dos poders que coexistiren a Pollença fins a l'època constitucional.